Maneras de entender la música

Página 4, Sábado, 14 de Mayo de 2005 | General
Leído 534 veces (desde 15 de Feb. de 2007)

En un momento de la conversación, reflexionábamos sobre gente que tenía como grandes ídolos a grupos que tenían letras totalmente contrarias a sus creencias o religiones, pero no lo sabían. Y eso me hizo pensar también en como los 69, en su más puro estilo macarra y "viva la vitta" se burlan de algunos de los tópicos de la gente "gótica" en sus canciones, y aún así la gente que son la mera imagen viviente de estos tópicos alucina con tales canciones (cosa que comprobé en el concierto, viendo como se comportaban las fans de backstreeboys reconvertidas en góticas).

Mi vida no es entendible sin música. Y para mí lamúsica es un todo, no solo un ritmo que bailar. Es poesía, filosofía, maneras de entender la vida.

Y allá donde voy, la música siempre me acompaña.

« página anterior |

Páginas: 1 2 3 4

Dejar un comentario

» Comentario por Espiritualbel

6 Junio - 2005 @ 18:52

Tengo ke decirte ke tienes mucha razon, a raiz de una charla sobre el tema con un amigo en comun (losty), me puse a indagar y traducir, he descubierto ke hay grupos ke me gustaban ke al saber lo ke dicen dejan mucho ke desear. Otros, como Him, me siguen gustando, lo ke me transmiten es lo ke es, es curioso.
No nos podemos kedar con la melodia, con una voz, ….puede ke a mas de uno, si indaga un poko le ocurra lo mismo ke a mi.
( he pensado dejar constancia de mi asiduidad a la lectura de tu blog, ya es hora. Cuidame a B )

» Comentario por sipul666

17 Mayo - 2005 @ 13:48

Estic totalment d’acord amb tú, la música és alguna cosa més que notes, melodies i ritmes, té uns sentiments, una força darrera, una energia que t’atrapa i passa a ser part de tú.

També estic d’acaord amb la importància que té saber què diuen les lletres, però bé, discrepo una mica en que no s’han d’interpretar literalment tal i com es llegeixen.

Ja saps l’estil de música que majoritàriament escolto, i també sabrás les idelogies i/o temàtiques d’alguns dels seus grups, però l’important és el sentiment que desprenen i la manera en que un mateix interpreta aquest sentiment.

La música m’allibera, en cap moment vull que m’aprisioni, no vull que les lletres em diguin el que haig de pensar; crec que quedant-se només amb la interpretació literal de les lletres, es perd el conjunt, les sensacions, tot… Les conseqüències d’això es van donar fa ben poc, concretament el diumenge 8 de Maig ….

Ara, el tema de les fans de BackStreet Boys “engoticades” es patètic i no només està als concerts de 69, però és que si aquestes no saben el que és SENTIR la música, com s’han de parar a pensar en les lletres… jeje, només pensen en tirar-se al cantant i semblar les més super-guachi-dures del món mundial ;)

» Comentario por Lix

15 Mayo - 2005 @ 13:57

Jajaja.. me siento totalmente identificada… increíble.

P.D. La bola de cristal era genial ;-)… te puse entre mis blogs favoritos, espero que no te moleste.
Merci.

Lix

» Etiquetas (tags)

» Archivo

Selecciona el mes a consultar: